Tots ells contribueixen amb nous aportacions a aquest paradigma. Aquestes aportacions van provocar que existeixin autors contemporanis que han posat en pràctica i han escrit sobre el constructivisme com és el cas de Papert El constructivisme de Papert va suposar un canvi substancial en l'escola: un canvi en els objectius escolars acord amb l'element innovador que suposa l'ordinador.
Objectius educatius que es planteja.
L'estudiant és l'actor principal del seu aprenentatge: reconstrueix, és actiu, manipula, explora, descubreix...
L'activitat mental constructivista de l'estudiant s'aplica a continguts que posseeixen ja un graó considerable d'elaboració.
Rol de l'estudiant.
En aquest procés d'aprenentatge constructivista, el professor cedeix el seu protagonisme a l'alumne qui assumeix el paper fonamental en el seu propi procés de formació.
És l'alumne qui es converteix en el responsable del seu propi aprenentatge, mitjançant la seva participació i la col·laboració amb els seus companys.
És el propi alumne qui haurà d'aconseguir la transferència d'allò teòric vers àmbits pràctics, situats en contextos reals.
Rol del docent.
La funció del docent és la d'orientar i guiar en l'activitat.
El professor accepta i impulsa l'autonomia i iniciativa dels alumnes.
Usa terminologia com classificar, analitzar, deduir, elaborar, pensar...
Investiga sobre la comprensió de conceptes que tenen els estudiants abans de compartir amb ells la seva pròpia comprensió d'aquests conceptes.
Desafia la indagació fent preguntes que necessiten respostes molt bé reflexionades i desafia també que es facin preguntes ells.
Interacció entre els estudiants.
El constructivisme involucra a l'estudiant com una persona responsable del sistema d'aprenentatge, no necessària o únicament al professor, quan l'aprenentatge es produeix, les metes, valors i creences de les necessitats individuals estan lligades a la nova informació. A més a més, en el constructivisme, la persona, que està generant el coneixement, pot filtrar i d'alguna manera, rectificar i refer la informació que pensen que és important.
Els estudiants constructivistes aprenen a usar la seva creativitat per aplicar el seu propi significat a un tema usant les circumstàncies de l'entorn social i cognitiu d'ells mateixos. Una definició més precisa sobre el constructivisme és com un assoleix a desenvolupar i utilitzar el procés cognitiu. Desenvolupar les capacitats per a resoldre problemes com grup i ajudar als estudiants a ressoldre els conflictes és una part vital de l'experiència constructivista.
Actualment s'espera que els estudiants adquireixin i interpretin i avaluin dades i tinguin la capacitat d'aprendre, de raonar i de ressoldre problemes. L'aprenentatge a prop de la solució de problemes i l'obtenció del coneixement mitjançant de l'aprenentatge col·laboratiu es logra compartint experiències amb els altres estudiants. Aquestes idees es porten a terme a la pràctica en el model constructivista.
Per una altra banda, la motivació ha estat fonamental per al desenvolupament durant pràcticament tota l'existència de l'ésser humà. Podem definir-la com l'energia que inicia, dirigeix i regula l'activitat humana en tots els seus àmbits.
Relació docent-alumnes.
El constructivisme té com a finalitat que l'alumne construeixi el seu propi aprenentatge, per tant, el professor en el seu rol de mediador ha de recolçar a l'alumne per a:
ensenyar-li a pensar: desenvolupar en l'alumne un conjunt d'habilitats cognitives que els hi permetin optimitzar els seus processos de raonament.
ensenyar-li sobre el pensar: animar als alumnes a prendre conciència dels seus propis processos i estratègies mentals (meta-cognició) per a poder controlar-los i modificar-los (autonomia), millorant el rendiment i l'eficàcia en l'aprenentatge.
ensenyar-li sobre la base de pensar: vol dir incorporar objectius d'aprenentatge relatius a les habilitats cognitives (meta-aprenentatge), dins del currículum escolar.
EL MEDIADOR
ELS APRENENTS
dissenya activitats d'aprenentatge
realitzen activitats
ensenya a aprendre
construeixen el seu propi aprenentatge
avalua
s'autoavaluen i co-avaluen
-Model pedagògic centrat en l'aprenentatge-
Els professors han d'actuar com mediadors entre el subjecte i l'objecte per a la construcció del coneixement; és a dir entre estudiants i continguts.
Criteris i intruments d'avaluació.
Com relacionar aquestes visions teòriques de l'aprenentatge amb la teoria de l'avaluació?
Com operacionalitzar l'aprenentatge significatiu en activitats d'aula?
Des del paradigma constructivista la prioritat interpretatiu pràctica del fenòmen educatiu la té el procés "aprenentatge-ensenyament" per sobre la concepció tradicional conductual que enfatitza la relació "ensenyança-aprenentatge"
L'avaluació en aquest model està referida als tres factors bàsics: les actituds, les aptituds i els continguts i que es desglosen en una avaluació formativa, de competències, de desempeny i conceptual.
Resulta obvi suposar que la nova persepectiva constructivista aplicada a l'evaluació i portada a l'aula continui millorant la qualitat de l'educació en eficiència i en eficàcia. L'eficiència posa l'èmfasi en els processos i l'eficàcia el posa en els resultats, i , si totes dues es perfilen amb indicadors positius, llavors es logra l'efectivitat. Això significa que es produeix un impacte en la comunitat educativa en la mesura que es compleixen plenament els objectius, les metes i els assoliments proposats.
Per a operacionalitzar la teoria avaluativa a l'aula és necessari, en primer lloc, partir des de la base de l'eficiència i les seves característiques:
Realitzar correctament les activitats.
Tenir cura i treure rendiment dels recursos.
Complir les tasques i obligacions en els temps establerts.
Característiques diferencials de la teoria.
El terme fa alusió...
S'alimenta de la psicologia cognitivista :
Tots ells contribueixen amb nous aportacions a aquest paradigma. Aquestes aportacions van provocar que existeixin autors contemporanis que han posat en pràctica i han escrit sobre el constructivisme com és el cas de Papert El constructivisme de Papert va suposar un canvi substancial en l'escola: un canvi en els objectius escolars acord amb l'element innovador que suposa l'ordinador.
Objectius educatius que es planteja.
Rol de l'estudiant.
Rol del docent.
Interacció entre els estudiants.
El constructivisme involucra a l'estudiant com una persona responsable del sistema d'aprenentatge, no necessària o únicament al professor, quan l'aprenentatge es produeix, les metes, valors i creences de les necessitats individuals estan lligades a la nova informació. A més a més, en el constructivisme, la persona, que està generant el coneixement, pot filtrar i d'alguna manera, rectificar i refer la informació que pensen que és important.Els estudiants constructivistes aprenen a usar la seva creativitat per aplicar el seu propi significat a un tema usant les circumstàncies de l'entorn social i cognitiu d'ells mateixos. Una definició més precisa sobre el constructivisme és com un assoleix a desenvolupar i utilitzar el procés cognitiu. Desenvolupar les capacitats per a resoldre problemes com grup i ajudar als estudiants a ressoldre els conflictes és una part vital de l'experiència constructivista.
Actualment s'espera que els estudiants adquireixin i interpretin i avaluin dades i tinguin la capacitat d'aprendre, de raonar i de ressoldre problemes. L'aprenentatge a prop de la solució de problemes i l'obtenció del coneixement mitjançant de l'aprenentatge col·laboratiu es logra compartint experiències amb els altres estudiants. Aquestes idees es porten a terme a la pràctica en el model constructivista.
Per una altra banda, la motivació ha estat fonamental per al desenvolupament durant pràcticament tota l'existència de l'ésser humà. Podem definir-la com l'energia que inicia, dirigeix i regula l'activitat humana en tots els seus àmbits.
Relació docent-alumnes.
El constructivisme té com a finalitat que l'alumne construeixi el seu propi aprenentatge, per tant, el professor en el seu rol de mediador ha de recolçar a l'alumne per a:-Model pedagògic centrat en l'aprenentatge-
Els professors han d'actuar com mediadors entre el subjecte i l'objecte per a la construcció del coneixement; és a dir entre estudiants i continguts.
Criteris i intruments d'avaluació.
Com relacionar aquestes visions teòriques de l'aprenentatge amb la teoria de l'avaluació?Com operacionalitzar l'aprenentatge significatiu en activitats d'aula?
Des del paradigma constructivista la prioritat interpretatiu pràctica del fenòmen educatiu la té el procés "aprenentatge-ensenyament" per sobre la concepció tradicional conductual que enfatitza la relació "ensenyança-aprenentatge"
L'avaluació en aquest model està referida als tres factors bàsics: les actituds, les aptituds i els continguts i que es desglosen en una avaluació formativa, de competències, de desempeny i conceptual.
Resulta obvi suposar que la nova persepectiva constructivista aplicada a l'evaluació i portada a l'aula continui millorant la qualitat de l'educació en eficiència i en eficàcia. L'eficiència posa l'èmfasi en els processos i l'eficàcia el posa en els resultats, i , si totes dues es perfilen amb indicadors positius, llavors es logra l'efectivitat. Això significa que es produeix un impacte en la comunitat educativa en la mesura que es compleixen plenament els objectius, les metes i els assoliments proposats.
Per a operacionalitzar la teoria avaluativa a l'aula és necessari, en primer lloc, partir des de la base de l'eficiència i les seves característiques: